miércoles, 25 de septiembre de 2013

Me moles!


Podrien ser els teus ulls però no
Los tens grossos i marrons com qualsevol fill de veí
Podria ser el teu cul però no
Lo tens pla com s'aixeca el mar de matí

Podria ser el que dius i com ho dius
però ens passem lo dia dient tonteries
Podria ser el teu monyo, podria ser el teu cor
la vergonya que et carrega de manies

Podria ser la teua joventut
Podrien ser los teus canuts
Podria ser la força que em transmets
La vidilla que me dones quan te veig

Podria ser la teua boca
però com a tots moltes vegades s'equivoca
podria ser la aura que desprens
però de vegades s'endurix com una roca

Diuen que l'amor és cec
Sintonia de mirades, veus i aulors
Però el que jo realment crec
És que no hi ha res que l'explique
l'has d'encaixar tal com és

Me moles que te cagues, me moles perquè sí
Però per quina raó no t'ho sabria dir
Me moles que te cagues me moles perquè sí
Per sort l'amor enca no té sentit
.
.
.
|  |
U