Potser camines sobre ciment i asfalt, però la terra segueix viva sota el teus peus, esperant pacient una escletxa entre rajoles, un raig de llum penetrant, una llavor duta pel vent que es faci herba fresca. Ets terra, som terra, i la natura s'encarregarà de tancar el cicle; aprofitant la matèria que ara ens dóna forma per cedir-la, qui sap si a una bonica planta aromàtica de temps enllà. Assaboreix tot el trajecte de vida que t'ha regalat. Mastega bè el present i alimenta el futur, el teu i el de tots.
Aquí tothom viu sota el matiex sostre, Cuida els valors, les emocions, les ganes de viure i totes aquelles coses que, afortunadament, no tenen preu.
El teu hort és una d'elles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario